Viatge a Xina i Hong Kong ’09. Introducció i preparatius.

2 02 2010

Ja fa uns mesos des que vaig tornar del que, sense dubtes, va ser el viatge de la meva vida. Enrera van quedar aquelles hores perdudes al sol, aquells somriures incansables, aquelles mirades suaus, aquells menjars picants, aquells nens, aquells gratacels, aquell mar… Ara toca reviure-ho, ara toca assimilar el viscut, aplicar-ho, fer-me millor gràcies a l’experiència, a les vivències.

Xina és el gegant asiàtic. Un país amb més de 1.300 milions d’habitants -que es diu ràpid-, 540 milions de bicicletes, un alfabet amb més de 6.000 caràcters, que gasta més de 40.000 milions de palillos a l’any i on viuen -que no conviure- més de 50 ètnies diferents. El país més poblat del món m’obria les portes per descobrir-lo en casi 3 setmanes de viatge.

Però per què Xina? I per què no? Quan, durant els mesos previs al viatge, pensàvem amb el meu pare un destí on anar de viatge aquell any només teníem clara una cosa: volíem anar a Àsia. L’any anterior haviem estat a Maldives i com diuen, Àsia enganxa. Vam deliberar entre altres països però finalment i amb l’excusa que jo estudiava -i continuo fent-ho- xinès ens vam decantar per 中国, Xina en xinès.

El viatge el faríem a ple estiu, quan les temperatures són més altes, i que junt amb la gran humitat i el gran índex de contaminació no semblava un temps gaire agradable, però com diuen, Sarna con gusto no pica. A part, il·lusos de nosaltres, ens trobaríem amb el monzó al sud del país, on durant la nostra visita, hi va haver grans inundacions que ens van fer una mica de por.

El clima polític tampoc semblava gaire bo: feia poc que les revoltes al Tíbet s’havien agreujat i la situació era molt tensa. El que lògicament no sabíem es que durant el viatge hi hauría unes revoltes similars amb els Uigurs que desencadenaríen una masàcre amb quasi 200 morts i més de 1.000 ferits. A causa d’aquest problema, el govern xinès no va trigar ni un dia en tallar les comunicacions del país amb l’exterior: Internet estava totalment censurat, la presència policial va augmentar molt i la veritat és que no sabíem què podía passar. Per sort, les revoltes ens van quedar molt lluny de on estàvem nosaltres, però mai se sap, els uigurs compten amb suports repartits per tota la Xina, sobretot a les grans ciutats.

Així doncs, i amb aquest ambient -nosaltres vam marxar tranquils ja que res no havía ocorregut encara- vam marxar a la Xina un tal 2 de juliol de 2009.

Ruta que vam realitzar a Xina:

En principi, la nostra ruta dins de la Xina consistia en visitar les ciutats de Pekín, Shanghai i Guilin i centrar-nos en una de les zones menys visitades del país: la provincia de Guizhou. Aquesta provincia és una de les més pobres de la Xina i una de les més rurals i és per això que aquest tram de la ruta la vam fer amb un conductor que ens va portar a través de les carreteres més inverosímils per les que haviem passat mai. A més, en aquelles zones, el tren no existeix i els busos tan sols hi passen quan fan trajectes de llarg recorregut entre les capitals de les provincies.

A continuació, sortiriem del país per anar a visitar breument la regió especial de Hong Kong.

Com arribar a Xina?

La manera més ràpida per arribar a la Xina és, lògicament, l’avió. Nosaltres vam utilitzar la companyia holandesa KLM, però des de Barcelona – El Prat, les combinacions són moltíssimes. En destaquen però (pel reu bon preu) l’Aeroflot (amb escala a Moscú), la Turkish Airlines (amb escala a Istanbul), la Lufthansa (amb escala a Frankfurt) i per últim, la Finnair (amb escala a Helsinki). El nostre vol no va ser gaire llarg tot i la gran distància. Amb tres hores vam fer Barcelona-Amsterdam i després, en unes deu hores, el trajecte Amsterdam-Pekín.

Requeriments d’entrada al país:

Per anar a Xina es requereix d’un visat que es pot fer al consulat xinès de Barcelona o directament a l’embaixada de Madrid. Per tant, no és un tràmit obligatòri que es pot realitzar a l’aeroport a l’arribada al país, no com altres països que així ho fan. El preu del visat és de 50 € i permet una estada al país màxima de 30 dies i una sola entrada (en cas d’un visat normal de turisme).

Per a Hong Kong no cal cap visat i s’ha de tenir en compte que el visat xinès no és tampoc necessàri, és a dir, i per posar un exemple, jo puc estar-me 30 dies a Xina i després anar a Hong Kong sense cap problema. Això és degut a que Hong Kong és una Regió Administrativa Especial i té uns requeriments d’entrada diferents. Sent ciutadà de la UE, es pot viatjar a Hong Kong amb el passaport vàlid per 6 mesos i prou.

Un cop a l’aeroport, el procés d’aduanes és molt llarg però més que res és rutinàri. No hi ha cap interrogatòri ni res, senzillament t’estampen el passaport amb uns quants segells i endavant.

Com moure’s per Xina?

Una de les millors maneres per moure’s per Xina és, sense dubtes, el tren. Xina compta amb una extensa xarxa ferroviària que permet arribar pràcticament a tot arreu. Els bitllets són molt assequibles i els trens estan en bones condicions. L’única pega és que si és té poc temps, el tren no és una bona idea ja que les distàncies solen ser llargues i es perd molt de temps, per tant una altra manera molt bona per viatjar és l’avió.

Els vols inters xinesos -la majoria oferts per Air China- són relativament econòmics, eficaços, puntuals i sobretot, còmodes. Si s’han de recórrer grans distàncies són totalment aconsellables ja que poden fer estalviar molt de temps. Nosaltres en vam fer tres: Beijing-Guiyang, Guilin-Shanghai i Shanghai-Hong Kong i la veritat és que els vam trobar perfectes.

Dins de les grans ciutats com Beijing o Shanghai, el metro és la opció perfecta ja que comunica amb tots els punts d’interès. A Hong Kong, el ferry també juga un paper molt important: transportar als passatgers des de la Xina continental fins a la illa de Hong Kong, a través del Victoria’s Harbour.

Allotjament a Xina

Els hotels per a occidentals (situats bàsicament a les grans ciutats) resulten llocs agradables i acollidors per als extrangers i a més, solen tenir bons preus.

En canvi, a les zones rurals, el nostre allotjament va consistir en petits hostals familiars o albergs sorprenentment barats.

Amb aquest artícle, dono el tret de sortida als relats, dia a dia, del viatge a Xina i Hong Kong. Espero que us agradin a tots i també dir-vos que no us preocupeu, que no seràn tan extensos i aburrits com aquest…


Acciones

Information

One response

7 02 2010
Vanessa

Blaii guapuuuu!

Per fi e trobat la manera de comentar-te el blog, i mira que m’ha costat ee 😉

Dons la veritat és que no sé gaire què dir, perquè totes les actualitzacions són genials! I es veu que t’agrada el tema en cada paraula que escrius.
Moltes felicitats!

T’estimuu*

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s




A %d blogueros les gusta esto: